L’engany al delicte d’estafa

El delicte d’estafa al Codi Penal

El delicte d’estafa està regulat a l’article 248 del Codi Penal i protegeix el patrimoni privat, tant de persones físiques com jurídiques.

En concret, cometen estafa els que, amb ànim de lucre, utilitzin engany suficient per produir error en un altre, induint-lo a fer un acte de disposició en perjudici propi o aliè.

Així, l’engany ha estat considerat per la Jurisprudència del Tribunal Suprem com a nucli vertebrador del delicte d’estafa, en el sentit que es desenvoluparà ara.

L’engany com a element nuclear de l’estafa

El Tribunal Suprem ha definit l’engany com aquelles manifestacions externes sobre fets contràries a la veritat, que poden consistir en declaracions verbals o escrites, o bé en gestos o signes (Sentència del Tribunal Suprem 980/01, de 30 de maig).

Si bé se sol pensar en l’engany com l’expressió verbal o escrita d’un fet fals, l’engany en el delicte d’estafa també es pot fer mitjançant actes concloents o per defecte.

Un exemple d’estafa mitjançant actes concloents és l’estafa de consum, on una persona acudeix a un restaurant sense tenir la capacitat econòmica de pagar el compte. En aquest cas, estaríem davant d’un engany respecte a la capacitat de solvència del subjecte que acudeix al restaurant.

Alhora, l’engany també pot ser omissiu quan s’amaguen aspectes rellevants de la realitat, induint una altra persona a representar-se la realitat de manera errònia.

En conseqüència, l’engany pot configurar-se de moltes formes, sent allò veritablement rellevant als efectes del delicte d’estafa que aquest engany sigui típicament bastant .

L’engany típicament força

D’acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de gener de 2001, perquè un engany sigui força, cal que sigui suficient i proporcional per tal que es proposi, havent de tenir la suficient entitat perquè actuï com a estímul eficaç del traspàs patrimonial que es persegueix.

Per la seva banda, la Sentència del Tribunal Suprem 271/2010, de 30 de gener, considera que s’entén que l’engany és força quan sigui capaç de produir error en un altre en un doble sentit: “primer per traspassar allò il·lícit civil i penetrar en la il·licitud penal, i en segon lloc, que sigui idoni, rellevant i adequat per produir l’error que vulgui el frau, no bastant un error groller, fantàstic o inaccessible, incapaç de moure la voluntat de les persones normalment constituïdes intel·lectualment, segons l’ambient social o cultural en què es desenvolupin.”

En definitiva, l’engany ha de ser antecedent i suficient per viciar el consentiment del subjecte passiu.

Que l’engany hagi de ser força suposa que no es castiga aquell engany tosc o groller que sigui incapaç de sorprendre la generalitat de les persones (Sentència del Tribunal Suprem de 3 de maig del 2000). Així, els casos de manca absoluta de perspicàcia o de diligència per part del subjecte enganyat, no tenen la qualificació de delicte d’estafa.

Aquesta última apreciació comporta afirmar l’exigència de certs deures d’autoprotecció de la víctima del delicte d’estafa, sense els quals l’engany no serà considerat prou. D’aquesta manera, la víctima haurà de tenir cura, en relació amb les seves capacitats, d’evitar ser enganyada perquè l’error produït i el perjudici consegüent sigui mereixedor de tutela penal.

En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Suprem 226/2019, de 29 d’abril, estableix que “no es pot considerar prou quan la persona que ha estat enganyada podia haver evitat fàcilment l’error complint les obligacions que la seva professió li imposava. Quan el subjecte de la disposició patrimonial té la possibilitat d’aclarir el seu error d’una manera simple i normal en els usos mercantils, no serà d’apreciar prou engany en el sentit del tipus de l’art. 248 CP, ja que en aquests casos, en no haver adoptat les mesures de diligències i autoprotecció… no es pot establir amb claredat si el desplaçament patrimonial va ser degut exclusivament a l’error generat per l’engany oa la negligència de qui… va haver de fer determinades comprovacions”.

A INTERPENAL. Advocats Penalistes Barcelona som un despatx d’advocats penalistes especialitzat en delictes d’estafa, per la qual cosa si teniu qualsevol problemàtica en relació amb aquest delicte podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us atendrem immediatament.